Pues eso, jajaja, aguanté poco, como siempre, me enfadé como niño chico y envié todo a la mierda.
Ya me suele pasar. Quizá no era el momento, quizá me cansé de tanta indiferencía, quizá me cansé de tanta tontería, quizá me cansé de esperar gestos, quizá me cansé de todo y me cansé de nada.
Supongo que me hago mayor... y con ello más impaciente, sea como sea.... a otra cosa mariposa!
Algún día lo conseguiré, pero será mejor que me siente y me lo tome con calma, la travesía por el desierto está siendo y será muchisimo más larga de lo esperado...
Que hi farem!!!
3 Comments:
Subscribe to:
Enviar comentarios (Atom)
Però parles de fer-te gran i per aquest motiu més impacient... doncs no, amic meu... fer-te gran comporta la paciència... per això encara t´has de fer més gran però com t´he dit en alguna ocasió.... VIU... perque la vida és curta i dona massa sotragades...
Petonets i gràcies per la teva visita
Has de deixar de ocuparte tant el temps, i fer el que fas ara, sentarte, i deixar que el teu cap tingui un dialeg intern, encara que et dolgui la soledat perque te ho he dit en mes una ocasió, deixa't un temps per tu i NOMES per tu, encara que pensis que no es bo, o et façi mal...
Anim company! i FORÇA!
Així que, la pròxima vegada vull un "ara sí, ara sortirà bé!" de tu XDDDD
Petons als dos!